Scroll Top

2017

Bloc Personal de Ramon Roset
2017


L’any 2017 és l’any que més abandonat he tingut aquest blog. He escrit poques entrades, en part perquè he estat molt enfeinat en diversos projectes, però en part també perquè he volgut fer un procés de reflexió intern sobre com ha de ser un blog en l’època actual. El meu blog versa sobre tres temes principals, el món del vi, el món dels formatges i el món dels restaurants.


El meu gran dubte és com ha de ser la comunicació del vi. La dels formatges i la dels restaurants ho tinc força més clar. És evident que les notes de tast tècniques cada cop l’interessen a menys gent, i tothom valora molt més les històries que envolten els vins: el territori, les persones,… el que en termes de Marketing anglosaxó anomenen “story telling”. I això està molt bé, però al final també cal donar informació de como és el vi en qüestió. I aquest és el gran repte. I aquí estic, donant-li voltes a veure si un bon dia en trec l’entrellat.


L’any 2017, a nivell enogastronòmic per mi ha estat un molt bon any. En tast de vins, he estat en la mitjana dels darrers anys. Aquest 2017 he tastat 1.875 vins i com sempre passa he tastat autèntiques joies però també vins per oblidar. Ha estat un any en que m’han interessat molt els escumosos elaborats seguint el mètode ancestral, uns escumosos que trobo juganers i divertits i potser una bona via d’entrada al consum de vi pels públics més joves.


En el record d’aquest 2017 queden:


Un any més els tastos amb el grup “Catar Foundation” i les estones compartides amb els amics elaboradors de l’Empordà, discussions amb en Carlos Alonso incloses, els debats autolitics amb el Joan Vendrell i els sopars amb el Ricard Sampere. El comiat del Ton Colet de la Taverna del Vinseum i les ampolles que van caure.


Gastronomicament ha estat un any sensacional. He tingut la sort de poder gaudir d’àpats sensacionals en molts restaurants. De totes les experiències viscudes aquest 2017, em quedo amb les següents:

L’ENIGMA de l’Albert Adrià.

Una experiència estratosfèrica que ja friso per repetir. Per molt que te l’expliquin, fins que no la vius no ets conscient de la seva magnitud. Possiblement el que seria el Bulli l’any 2017.

El DISFRUTAR de l’Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Cassanyes.

Una cuina d’avantguarda que ofereix un conjunt de sensacions i emocions que porten a quatre hores de plaer gastronòmic. Ja són quatre visites, n’estic enamorat.

Disfrutar: Multiesferificació inversa moldejable de blat de moro

El COMPARTIR (Cadaqués) de l’Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Cassanyes.

És un dels millors restaurants en relació qualitat/plaer/preu del Món. Per mi imprescindible anar-hi, com a mínim, un cop a l’any. Hi vàrem celebrar el 15 aniversari de la meva filla Ona i el Nil hi ha descobert el tipus de restaurant que li agrada.

Compartir: Anxoves amb ceps, mel d’avet i tòfona

L’HISOP de l’Oriol Ivern.

Un altre grandiós restaurant amb estrella de Barcelona. Queda en la memòria els rémol a la brasa amb jalapeños

Hisop: rèmol a la brasa amb jalapeños

L’ENOTECA del Paco Pérez.

Cuina mediterrània en essència amb una execució perfecte. De traca i mocador les Espardenyes carbonara. Un plat dels que difícilment un es pot oblidar mai més.

Enoteca: Espardenyes carbonara

El SERGI DE MEIÀ del Sergi de Meià.

Per assaborir la cuina catalana des de les seves arrels fins a la modernitat. Molt interessants els plats de la cuina medieval.

Sergi de Meià: ovella xisqueta, carbassa, carbassó, comí, canyella, Formatge i ou de guatlla. Plat reial del s. XV

El GRESCA de Rafa Peña.

Petit i acollidor restaurant on vàrem poder gaudir d’un molt bon menú degustació.

Gresca: Colomí amb gingebre

El DUE SPAGHI de la Nicoleta Acerbi i el Toni Pol.Cuina italiana essencial. El meu repte és anar-hi i abstenir-me demanar els Pappardelle dels records, al ragú de conill.

Due Spaghi: Pappardelle dels records, al ragú de conill. Foto: Due Spaghi

El TOPIK de l’Adelf Morales.

Un restaurant que per molt que hi vagis, sempre et sorprèn. Mestre de la cuina de fusió, ja sigui en el seu menú de migdia o en el seu extraordinari menú degustació, sempre en surto content i satisfet.

Topik: carpaccio de vieires, eriçò de mar i salsa ponzu

Que tingueu un molt bon any 2018, que no us falti de res i que sigueu molt feliços!!!

Related Posts

Comments (2)

Amb tota la sinceritat i per un dia posant-me seriós, quasi m'ha emocionat, aparèixer en teu post…. Una abraçada i el meu agraïment…

Molt encertada la teva tria de restaurants i de fet coincidim totalment quan entrem en la gamma dels que jo anomeno "classe mitjana-alta".

Però tampoc ens ha de sorprendre, quan els dos ens movem en uns paràmetres d'honestedat, paraula que sembla haver desaparegut de la majoria d'opinions gastronòmiques. He vist determinades "llistes" que apareixen aquestes dates, que van molta vergonya.

Una abraçada Ramon i seguirem gaudint de les nostres trobades…

Gràcies per les tevés paraules Ricard! Jo també he flipat amb algunes llistes que s'han publicat aquests dies. La diferencia és que tu i jo paguem els nostres àpats i això ens fa lliures. Una abraçada!

Leave a comment