no

CORUM Solera 35 anys Vi Ranci

Fa pocs dies que The Wine Advocate, el portal del famós crític Robert Parker, va donar a conèixer les puntuacions que el seu actual tastador, en Luis Gutiérrez, ha atorgat als vins i escumosos catalans.

Encapçala la llista, amb la màxima puntuació possible de 100 punts, un vi ranci: L’Arrels del Priorat Ca les Viudes.

Una vegada més la sorpresa saltava en el ‘mundillo’ vinícola de casa nostre. Seguint tots els missatges, comentaris, posts, tuits,... que vaig poder, va ser divertit veure que excepte un reduït grup de persones, la resta no sabia quin era aquest vi.

Els vins rancis són uns grans oblidats. Són autèntiques joies derivades de la més pura tradició vinícola d’algunes zones del nostre país.

El vi ranci és un vi generós sec tradicional que es pot elaborar tan a partir de varietats blanques com de varietats negres, generalment garnatxa.

Un cop ha fermentat el raïm, es fa un envelliment oxidatiu a sol i serena en ambients de baixa humitat i posteriorment s’envelleix en bótes, normalment de castanyer o de roure. Com que el vi minva, cada any s’ha de reomplir la bota afegint-hi la quantitat que s’ha perdut o que s’ha consumit. Aquest vi novell al barrejar-se amb el vi vell de la bóta, va adquirint les característiques del vi ranci.

El resultat és un vi de color or vell amb unes característiques organolèptiques molt particulars que assoleix una elevada concentració d’alcohol (entre 15 i 22% vol.).  Tradicionalment es destinava la bóta més vella del celler per aquesta elaboració, i com que es solia col·locar en un racó del celler, rebia el nom de “bóta del racó” o també de “padrina”.

Antigament aquest tipus de vi es feia a les masies. Així en moltes masies del nostre país, sobretot a les comarques vinícoles del Tarragona, però també a l’Empordà, encara s’hi poden observar aquestes bótes. Malauradament, no en tots els casos romanen plenes i en moltes que conserven el vi, aquest no està en bones condicions.

A l’estimada comarca del Priorat van sorgir les primeres iniciatives per recuperar aquesta mena de vins. Segons explica l’amic Jaume Balaguer, Lo Jaume, en el seu blog ‘Els vins del bonviure”:

L'any 1997, en René Barbier i en Jaume Balaguer, dos viticultors del Priorat, preocupats per la paulatina desaparició d'un patrimoni cultural del Priorat com eren els seus vins rancis, van començar una tasca de recerca per trobar els millors rancis de la comarca.

D'aquesta recerca inicial van sorgir set rancis de diferents pobles i als que varen anomenar amb el nom de cada una de les cases, així com un cupatge de diferents rancis al que s'anomenà “Arrels 30 anys”.”

Un d’aquests set rancis, concretament el de la bóta de Ca les Viudes de Porrera és el que ha aconseguit els 100 punts Parker.

Jo també tinc la meva particular historia amb el vi ranci del Priorat.

Quan a principis dels anys 2000 sovintejava les meves estades pel Priorat posant en marxa el projecte de Terra de Verema conjuntament amb els meu socis i amb l’inestimable ajuda del Ramon Farré i l’Ester Nin, vàrem tenir la oportunitat de conèixer persones del territori, visitar masies i tastar vins molt interessants. Així vàrem tenir l’oportunitat de descobrir els vins rancis del Priorat. 

En moltes de les masies que visitàvem tenien la seva bóta del racó, bóta que sempre que ens deixaven intentàvem tastar. Eren vins amb soleres que podien anar dels 35 als 80 anys, era molt difícil poder precisar amb exactitud la seva antiguitat.

Aquests vins rancis a vegades estaven totalment destruïts, el pas del temps i la manca de cura per part dels seus propietaris havien fer que no es conservessin prou bé. Però de vegades, tocàvem el cel, tastant un vins que feien aflorar les emocions i posaven la pell de gallina.

Totalment entregats als rancis, vàrem decidir que nosaltres en volíem tenir un entre els nostres vins. Així de totes les bótes que havíem tastat i ens havien agradat, vàrem anar negociant amb els seus propietaris la seva adquisició. 

El procés va tenir èxit amb una bóta d’una masia de la Vilella Baixa, i tot que el propietari no ens va voler vendre la bóta, ens va vendre tot el seu contingut. Així va néixer el Corum Solera 35 anys.

Era el nostre primer vi. No l’havíem elaborat nosaltres, però l’havíem descobert, el que ens omplia enormement.

El Corum és un vi ranci monovarietal de garnatxa negre. La solera vàrem estimar que tenia uns 35 anys. El seu grau alcohòlic és de 17% vol.

És un vi especial, d’un bonic color ambre amb reflexes caoba, que recorda els amontillats. 

Molt complex aromàticament. Notes de fruits secs, codonyat, mel, vainilles... en un entorn oxidatiu. 

Ampli, càlid, intens i saborós. Pas de boca sobri i elegant. Ben estructurat. Perfecte equilibri de la solera i l’alcohol. Elegant sabors torrats, fruits secs, fines vainilles i algun caramel·litzat. Molt llarg i persistent.

Pura elegància, pura tradició, pura emoció!!!


Encara conservo a casa unes ampolles d’aquesta joia. Cada vegada que obro l’ampolla, desfilen pel meu imaginari les imatges d’aquelles bótes en els soterranis de les cases del Priorat, amb les seves característiques olors humides. Al tastar-lo entra a la boca un glop d’història del Priorat, però també un glopet de la meva petita aventura vinícola al Priorat.
previous article
Entrada més recent



Jaume Balaguer Vicent ha dit...

Hola Ramon,
Molt bon article, però si em permets posar-hi cullerada, voldria fer un parell de puntualitzacions.
En primer lloc, els vins oxidatius són molt diversos, i si bé és veritat que aquest sistema de "sol i serena", que per exemple util·litza la cooperativa de Falset, i que és ampliament emprat a Banyuls i el Rosselló, no és la manera tradicional del Priorat, on sempre es van fer les oxidacions directament a les bòtes, normalment de castanyer.
El sistema es basaba en una bateria de bòtes de solera, que en el cas de Ca les Viudes, per exemple, consta de 7 bòtes.
Per altra banda, si bé a altres zones s'emprava garnatxa blanca, al Priorat, el realment tradicional era fer-ho solsament amb garnatxa negra.
I el més important, aquest vi que expliques l'haurem de tastar junts.
Una forta abraçada!!!!!
Lo Jaume

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Jaume!

Moltes gràcies per les teves puntualitzacions que sense cap mena de dubte enriqueixen el post.

Pel que fa al "més important", només cal que hi posem data!

Salutacions,

no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *