no

Els petits de Mas Rovira


Al nord de la comarca d’Osona, al límit amb el Ripollès, en el petit municipi rural de Sora (185 habitants) es troba la formatgeria Mas Rovira.

De tradició ramadera, la família Rovira va decidir emprendre en el negoci dels formatges l’any 2012, essent una de les formatgeries més joves del nostre país.

Si bé el primer formatge l’elaboraven al maig del 2012, a l’octubre d’aquest mateix any ja eren guardonats en el Concurs de Formatges Artesans de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell i en el prestigiós World Cheese Awards. No podien començar amb millor peu.

Recordo perfectament quan a la Fira de la Seu del 2012 en passar per davant del seu estand em van cridar l’atenció uns formatges petitons amb un aspecte fantàstic i a sobre molt ben presentats.  En tastar-los l’atractiu visual es va convertir també en plaer sensorial.

Eren els “Petits de Mas Rovira”, quatre formatges de petit format, dos en forma de roda i dos en forma de piràmide. Tot i que elaboren també altres excel·lents formatges amb llet crua de vaca, aquestes petites joies són, avui per avui sota el meu criteri, les joies de la corona de Mas Rovira. Tan és així que un d’ells, el Petit Rodó Cendrat, és el que ha assolit més guardons de tots els seus elaborats.

Els Petits són formatges elaborats amb llet pasteuritzada de cabra, pasta tova i dos tenen la pell florida blanca i dos tenen la pell florida cendrada. Tenen una maduració de 15 a 20 dies.

Degut al seu tamany (els rodons fan uns 7 cm de diàmetre i pesen al voltant dels 150 gr.) tenen una evolució molt ràpida i les seves característiques organolèptiques varien significativament a mesura que avança la seva maduració, fent-se cada vegada més cremosos i més intensos de sabor. En maduracions llargues, la pasta pot esdevenir completament líquida.

Visualment aquests formatges són molt atractius degut a l’acció del geotrichum que els hi confereix un aspecte rústic i en el cas dels cendrats una imatge mimetitzada de tons blancs i grisos.

Si olorem les peces hi trobem aromes animals barrejats amb làctics. En tallar la peça mostra una pasta de color blanc. En la part més propera a la pell s’observa una part més cremosa, fins i tot liquida. Cap al centre la textura és guixosa. A mesura que evoluciona, la part cremosa va guanyant terreny a la part més sòlida i es va fent tota la pasta líquida (tècnicament és el que s’anomena proteòlisi). Això provoca que la pell no tingui on aguantar-se i el formatge es vagi deformant i sigui complicat de manipular-lo.

En tastar-lo trobem un sabor làctic caprí força intens, amb un punt d’acidesa que recorda els iogurts naturals i, en el cas dels cendrats, un final subtilment amarg. La pasta, totalment untuosa, es desfà completament a la boca. Final llarg.

Són una delícia pels sentits!!!

Són formatges que donen molt de joc. La seva forma i tamany ajuden molt a presentacions decoratives a taula. Són aptes per menjar-los tal qual, acompanyats d’una llesca de Pa de Parroquia de Can Turris untada amb una confitura de tomàquet no massa dolça.  També els podem posar en el centre d’una amanida de mesclum i fruits secs. Els podem desfer a sobre d’una graellada de verdures o a sobre de la nostra pasta preferida.


Pel que fa als vins, un escumós brut fresc i afruitat és el seu millor acompanyant. El meu preferit per aquests formatges és el DG Viticultors Brut Blanc 100% chardonnay del celler DG Viticultors (Pontons, Alt Penedès). 

I pels que no sigueu amics de les bombolles els podeu acompanyar amb un bon macabeu amb una mica de criança, com podria ser l'Ull de Serp Macabeu del celler Arché Pagès (Capmany, DO Empordà).
previous article
Entrada més recent



Albert Campsolinas ha dit...

Jo també he tingut la sort de tastar-los, tant els cendrats com els blancs, i són realment una delícia...

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Albert!
Gràcies pel teu comentari!
Efectivament aquests 'petitons' són deliciosos. M'encanta el seu tamany, donc dona molt de joc gastronomic.
Fins ben aviat!

malVIatge ha dit...

Ens afegim a les felicitacions per aquesta gran feina de Mas Rovira. Un diría que en el pot més petit hi ha la millor confitura... ;-)

Realment una formatgeria amb molt de futur per endavant!

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Gali,

Gràcies pel comentari. Estic totalment d'acord amb el que dius. I a més crec que aviat tindrem novetats d'aquesta formatgeria...

Salutacions,

no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *