no

Formatge Montreix

La comarca natural del Lluçanès, indret de transició entre la comarca del Berguedà i la Plana de Vic, és una de les zones més boniques i desconegudes de la Catalunya interior. Administrativament pertany a la comarca d’Osona, tot i que des dels municipis que conformen aquest magnífic altiplà de 400 km2 reivindiquen oficialment des del 2011 la creació de la comarca del Lluçanès.

Un d’aquests municipis és Olost de Lluçanès, població que va adquirir una certa rellevància entre els gastrònoms i afeccionats a la bona cuina per la presencia de la fonda Sala, restaurant que destaca, entre altres, per la seva cuina de caça i guardonada ja fa anys amb una estrella Michelin que encara conserva.

En el terme municipal d’Olost als marges de la riera de La Gavarressa i prop del Pantà d’Olost i formant part d’una explotació agrícola i ramadera que ocupa 44 ha., hi trobem la formatgeria Reixagó, una de les darreres a incorporar-se al panorama formatger català.

Aquesta formatgeria elabora els seus productes a partir de la llet que obtenen de munyir dos cops al dia  les vaques de raça frisona del seu ramat propi. Un ramat on totes les vaques han nascut dins de la pròpia explotació ramadera.

Aquesta jove formatgeria  ens ofereix actualment de dos formatges de pasta curada, l’Olost i el Reixagó i de dues pastes toves,  el Sant Ignasi i el nostre protagonista d’avui, el Montreix.

Tret al mercat per primera vegada el setembre del 2012, el Montreix és un formatge de llet crua de vaca, pasta tova, coagulació mixta i pell florida. Li donen una maduració de 5-6 setmanes.

El Montreix es presenta en peces cilíndriques  d’11 cm. de diàmetre per 3,5 cm. d’alt i un pes de 250 gr. Va embolicat amb un paper parafinat i col·locat dins d’una caixa de fusta de pi.

El Montreix és un d’aquells formatges que canvia molt d’aspecte i morfologia amb el pas del temps.

Acabat de sortir de la formatgeria.
 Foto: Martí Vicente
Si no el consumim immediatament després d’haver-lo adquirit, cal alliberar-lo del seu embolcall, doncs aquest no el deixa respirar i la seva evolució tan visualment com organolèptica  dins del seu embolcall, donada la seva pell florida amb geotrichum candidum, pot no ser ben interpretada un cop s’obri.

Per contra, sense el seu embolcall  i en un entorn a temperatura i humitat controlades aquest formatge evoluciona de manera fantàstica, tot enfosquint l’immaculat color blanc de la seva pell florida, i esdevenint cada vegada més cremós fins arribar a ser quasi líquid.

En un estadi intermig d'evolució
Quan surt de la formatgeria aquests formatge presenta el típic aspecte del formatges de pasta tova i pell florida. Si olorem la peça hi trobem aromes humides i de bolets de bosc.

Al tallar la peça, presenta una pasta compacte de color blanc i textura guixosa. Aquesta textura guixosa es va fent més cremosa amb el pas del temps.

En nas ens dona uns dolcencs aromes làctics i de mantega. Al degustar-lo trobem un tacte suau i cremós que s’enganxa a les dents i el paladar, mentre allibera intensos sabors làctics que evolucionen cap a aromes de mantega acompanyats de notes de xampinyons tendres i, fins i tot, algun record de fruits secs. Sabor llarg i persistent.

Formatge molt versàtil gastronòmicament el podem consumir sol, en una taula de formatges o bé en amanides, arrebossat  amb melmelada de fruits vermells, per enriquir purés de verdures, etc.

Per acompanyar aquest formatge el Vinyater de Partida Creus. Aquesta vi de la varietat vinyater recuperada pel Massimo és un vi molt formatger. Els seus particulars aromes afruitats i la seva particular i precisa acidesa són un complement ideal a molts dels nostres formatges de pasta tova, en especial el Montreix
previous article
Entrada més recent



no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *