no

Formatge Voler Volar

Quan vaig veure per primera vegada aquest formatge, a la fira de Borredà d’enguany, em va captivar el seu aspecte. 

En la peça que van portar a la fira, la generosa presencia de vetes blaves provocades per les espores de  penicillum roqueforti li conferien un aspecte que fàcilment podríem haver dit que era un formatge Roquefort.

En aquells moments vaig pensar que el Martí Huguet de la formatgeria Mas Alba havia assolit gairebé la perfecció, al menys estèticament, en l’elaboració del seu formatge blau. Va despertar l’admiració no només de molts visitants a la fira, sinó també d’alguns destacats elaboradors de formatges catalans que en la seva oferta tenen algun formatge blau. Després he vist altres peces d'aquest formatge en les que no hi havia tanta proliferació de vetes blaves.

El formatge en qüestió és el Voler Volar, una de les darreres novetats de la formatgeria Mas Alba (Terradelles, Pla de l’Estany).

El Voler Volar és un formatge blau elaborat de manera artesana amb llet crua de cabra procedent del seu propi ramat. És una pasta semitova feta amb quallada enzimàtica. Se li dona una maduració de 3 mesos, durant la qual es punxa per obrir canals d’aire que estimulin el creixement de les vetes blaves.

Es presenta en una peça de forma cilíndrica regular. La seva part exterior presenta el que podríem anomenar una escorça natural florida, humida i de color groc fosc. La pasta certament cremosa es de color blanc marfil, brillant, humida, coberta d’ulls i travessada per vetes de fong de color verd-blau-gris.

Aromes intensos, nítids i característics, barreja de notes d’humitat i notes animals caprines. 

En boca presenta una textura mantegosa, compacta i untuosa. Fonedís i lleugerament pastós, deixa un bouquet de sabors molt particular, on destaca el punt d’equilibri de la salinitat, gustos florits, notes de fruits secs, el particular sabor metàl·lic del fong blau i sensacions lleugerament picants, que s’accentuen a mesura que el formatge és més madur. Final de boca marcat per unes notes delicadament amargants. Llarg i persistent, convida a repetir.

Espectacular formatge blau que de ben segur contribuirà a aixecar encara més el nivell de l’univers formatger català.

Caldrà estar molt atents a la seva evolució, doncs si bé la peça que vaig tenir el goig de tastar tenia un aspecte i un sabor sensacional, com ja he comentat he vist altres peces que el seu aspecte era més convencional i similar a altres formatges blaus catalans.

Gastronòmicament és molt versàtil: ideal per fer-ne salses i acompanyar carns, per esmicolar-lo en amanides, menjar-lo acompanyat de nous, panses i figues. També el podem ratllar a sobre d’una crema de carbassa o de carbassó, etc.

A l’hora de trobar un vi per aquest tipus de formatges hi ha moltes teories. Particularment penso que la millor opció per acompanyar aquest formatge és una solera. Concretament i després de provar-ne vàries em quedo amb la Solera-Garnatxa d’Empordà de la Cooperativa d’Espolla.


La particular combinació de sabors d’aquest formatge, on hi trobem salats, amargs, metàl·lics, humits,... encaixa perfectament amb la complexitat i intensitat aromàtica de la Solera. Les aromes de fruita confitada, les notes de fruits secs i la confiteria, juntament amb la mesurada dolçor d’aquest vi equilibren els sabors més forts del formatge i en potencien els sabors més dèbils.
previous article
Entrada més recent



Montse {Rhu and Sam} ha dit...

Uau quin senyor blau!!! ara m'has fet venir ganes de tastar-lo, sobretot perquè a casa tenim per encetar un Solera i ja m'imagino l'espectacle!!

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Montse!
Efectivament és un senyor blau! I ja et puc assegurar que l'espectacle amb la Solera d'Espolla està garantit!
Salut!

no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *