no

Garnatxa d'Empordà Solera Mas Llunes 2002


Fa poques setmanes a la gal.la de lliurament de guardons dels Premis Vinari saltava la sorpresa quan s’anunciava que el Gran Vinari d’Or Millor Vi de Catalunya era per la Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002.

Un vi dolç s’erigia com el gran guanyador dels Premis Vinari. 

Particularment me’n vaig alegrar molt. En primer lloc perquè sóc un enamorat d’aquesta mena de vins i en segon lloc perquè un vi de l’Empordà, indret del que n'estic enamorat i al que estic dedicant especial atenció en els darrers mesos, arribava al més alt del podi.

Els vins dolços han estat sempre els grans oblidats, han estat els germans petits dels cellers. Hi ha moltíssims cellers, per no dir tots, sobretot en zones on hi ha tradició, que elaboren alguna mena de vi dolç. En molts casos, però, només es pot accedir a ells visitant el celler i preguntant explícitament a l’elaborador per ells.

Aquest era el cas de la garnatxa dolça solera de Mas Llunes. Un vi que en el moment de guanyar el Gran Vinari d’Or encara no es comercialitzava i només es podia tastar al celler o en algunes fires.

Aquests darrers dies, la garnatxa dolça de Mas Llunes ocupa protagonisme en els aparadors de vinoteques, botigues gourmet i pastisseries.

Tan de bo, que aquest fet serveixi per despertar la curiositat del aficionats al vi i a la bona taula sobre els vins dolços i aquests comencin a tenir un major protagonisme en els àpats, tot acompanyant plats, postres o bones sobretaules.

La Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes  s’elabora a partir dels raims d’una vinya molt vella de lledoner roig (garnatxa roja) situada en un indret conegut com a Fontanilles dins del terme de Garriguella. Els ceps, que ocupen una superfície de 0,5 ha., daten de principis del segle XX.

Aquí comença tot. Vinyes molt velles de lledoner roig de Fontanilles (Garriguella)
Presentada en una estilitzada ampolla de 500 ml, guarnida amb un disseny de l’Àngels Gratacos. En la seva càpsula s’hi pot llegir un poema de l’arquitecte figuerenc Lluís Gratacos.

Aquesta garnatxa es presenta amb un color ambar, que recorda la fusta sapelly,  amb reflexos rogencs. Neta i brillant. Abundant formació de llàgrima.

Complexa, però franca, les seves aromes comencen amb unes notes ràncies, lleugerament oxidatives,  que de seguida deixen pas a aromes torrades plenament integrades amb la fruita confitada, orellanes, fruits secs i sensacions especiades. Captivadora.

En boca és molt llaminera, monument a l’equilibri entre la dolçor i l’acidesa. Perfectament estructurada, en el seu pas de boca, podem apreciar, una vegada més la seva complexitat aromàtica. Intensa i envellutada. Persistent i difícil d’oblidar.

Recomano que els primers glops d’aquesta joia es facin sols, per poder apreciar tota la seva plenitud organolèptica sense alterar el seu bouquet.

Aquesta garnatxa és una magnífica acompanyant dels brunyols de l’Empordà, de les castanyes i els moniatos i dels postres de músic.

Ara bé, particularment me la reservo per que acompanyi llargues sobretaules, plenes de tertúlia i bon ambient o bé per aquells moments de recolliment, al costat de la llar de foc, en les tardes i vespres dels mesos més freds.

Vins dolços... vins de felicitat!!!

Fitxa tècnica

Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002

  • 100% lledoner roig de vinyes velles
  • 15,5% vol.
  • Producció de 4.000 ampolles
  • Ampolles de 500 ml.
  • Preu: al voltant dels 22 euros
  • Celler Mas Llunes (Garriguella, Alt Empordà)
  • D.O. Empordà


previous article
Entrada més recent



Ruth Troyano Puig ha dit...

amb moltes ganes de tastar aqta garnatxa de qui tothom tan bé en parla. els vinari han posat al seu lloc els grans dolços del país!

malVIatge ha dit...

Tot i no haver tastat encara aquest vi del que tothom en parla arrel dels premis Vinariu. Si que vaig descobrir recentment l'Encanteri de Can Sais. Espectacular!!!!
De fet, la gent del restaurant Vicus de Pals, ens van donar l'oportunitat de tastar l'anyada 2003, actualment exhaurida.
Haurem d'estar tots plegats molt al cas d'aquests vins dolços que venen de l'Empordà. Perquè allà s'hi couen, com bé dius, grans vins!!!
Una abraçada Ramon!!!

Josep M Galimany (malviatge.cat)

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Ruth!

T'encantarà. És ben cert el que dius, tot i que hi ha gent que ho critica, els Vinari han reconegut amb escreix el valor d'aquests meravellosos vins dolços que tenim a casa nostre. Un patrimoni que la gent encara no ha posat en valor.

Ens veiem aviat.

Salut.

Ramon Roset i Morera ha dit...

Hola Josep Mª,

Com es va poder veure en el post que li vaig dedicar, tinc debilitat per l'Encanteri. És un vi que posa la pell de gallina. Genial que poguessis tastar l'anyada 2003!
La Solera de Mas Llunes no et decebrà en absolut!!!
L'Empordà encara ens reserva moltes sorpreses!!!
Salut,

Lídia ha dit...

Fa temos que tinc ganes de tastar-lo! He descobert el teu blog i el trobo molt interessant, a mi també m'encanten els formatges i m'interessa el món del vi. Sóc la Lídia del blog Va de Teca. Ens veiem :)

no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *