no

Carriel dels Vilars (1era. Part)


















En els meus periples per terres vinícoles empordaneses d’aquest estiu, una de les experiències més singulars i interessants ha estat conèixer al Carles Alonso i visitar el seu celler de Els Vilars, prop d’Espolla.

La primera noticia que vaig tenir d’en Carles Alonso i el seu Carriel dels Vilars va ser quan el passat mes de maig en Jaume Pallàs em va trucar per convidar-me a tastar una ampolla especial que tenia i que volia compartir amb mi. Era l’escumós Carriel dels Vilars Reserva 2001.

Només veient l’aspecte del producte en qüestió ja convidava a preguntar-se qui i  què hi havia al darrera. Una ampolla de cava no desgorjada, en tap corona, amb una etiqueta força singular. Resulta que l’escumós, no era realment un escumós tal i com l’entenem de manera tradicional, doncs no prové d’una segona fermentació. La presa d’escuma es fa en la primera fermentació, no deixant que s’alliberi el CO2.

Després les varietats eren les tradicionals dels escumosos (macabeu, xarel·lo i parellada) però també hi havia garnatxa blanca. Anant sabent més del producte resulta que era un vi natural, sense sulfits afegits, sense addició de llevats, sense filtració ni clarificació, les mares romanien a l’ampolla i la graduació era de 13,9% vol.... i de l’any 2001.

Amb curiositat total per tastar tan singular producte vam procedir a obrir-lo i a servir-nos-en una copa amb delicadesa, tal i com recomana el seu elaborador.

És d’aquells vins que et deixen tan sobtat quan els tastes que no saps exactament per on començar i resulta difícil classificar-los. 

El primer pensament que em va venir al cap va ser complexitat, però poc a poc et va seduint i, encara sense temps per poder endreçar tots els aromes i sensacions que aporta, ja t’ha robat el cor.

És un vi escumós delicat, el pas del temps l’ha fet arribar al 2013 amb un carbònic molt afeblit però ben present. Un color d’or vell reflexa la rusticitat del producte i amb totes les mares podeu imaginar com és la limpidesa.

En nas li costa expressar-se, aromes inicials de reducció, records químics (cola, vernís, laca d’ungles). Cal que passi el temps perquè deixi anar el seu veritable caràcter i alliberi notes madures de fruita escarxada, de mel, aromes de plantes aromàtiques com el romaní, el fonoll, la camamilla, també  notes de codonyat, caramel·litzades, de poma al forn i de brioix.

Intens en boca, tot i que la força del carbònic resulta quasi imperceptible per la llengua, resulta cremós, amb una acidesa encara ben present i una vivesa que deixa bocabadat. Intens de sabor amb les notes de fruita madura ben conjuntandes amb els sabors de la llarga criança. Un final dolcenc delata que el Carles Alonso no intervé en el procés de fermentació dels seus vins i la fermentació s’atura quan ella ho decideix, en aquest cas deixant un pel de sucre residual.


Després d’aquest primer contacte amb un dels elaborats d’en Carles Alonso, es va convertir en un imperatiu visitar-lo al seu celler dels Vilars. Encara abans de la visita, però, tindria ocasió de tornar a degustar una ampolla de Carriel dels Vilars Reserva 2001 en el fabulós tast de les varietals de terrer de Vinyes d’Olivardots a Girona.

En el proper post us explicaré la llarga i intensa visitar que vàrem fer al Carriel dels Vilars un bonic i assolellat dia del passat mes de juliol.
previous article
Entrada més recent



no

Nom

Correu electrònic *

Missatge *